Llegendes

Ací comencen les llegendes
que faran tremolar Gandia
augmenten cada vegada més
seran veritat o mentida.

Els trobadors la manera volen trobar
de les causes perdudes reprendre
com els himnes oblidats a un calaix
als fills predilectes elogiar i valorar
i els comerços de sempre afalagar.

Aquests trobadors del cadafal
cadascú amb un instrument
ens miren de dalt a baix
com "algú" que tots coneguem
i que va de molt sobrat.

Alicia es creu la primera dama
i no mana ni del corral ni del carrer
ni de la figuera ni de la parra
i molt menys de la flor del taronger.

A ella de repent li s'ha entoixat
"la torre dels pares" retocar
d'ací i d'allà ha agafat els diners
i ha fet el que li ha passat pel cap.

A La geisha li cap tot dins
i li agrada ensenyar-ho..
et quedaràs sense tocar-ho
o li  dones  el que t'ha dit

Si em mireu bé entre les cames
tinc tota Gandia completa
he tingut que fer moltes trames
però tot m'ha cabut en la maleta.

No cal massa explicació
de tot el que està passant
només han entrat els de VOX
tots els caps estan tallant.

Visquen els bous i la incultura
posem de moda la intolerància
i retallem sense mesura
la diversitat i la decència.

Francisco visita les tombes
canelobre i claus en mà
i amb menys claror que ombres
de la junta no se'n va
ni tirant-li quatre bombes.

Ell és del museu el geperut
que tot ho sabia i amagava
s'ha fet l'equip que ha volgut
i a veure ara qui el para.

Juan va de cara i decidit
defensa un projecte amb gana
porta gent que l'ha enriquit
i ell es pensa que guanya.

Francisco ja estava dins
Juan ara es vol introduir
i com sempre s'ha de dir:
abans d'entrar deixen eixir!!

Era un encantador de serps
i no ha canviat massa la història
ara va venent pisets
d'una agència immobiliària.
"Amb més pena que glòria".

Gandia està per a recaptar
i tota vorera pintada
si  el cotxe vols aparcar
tin la butxaca preparada.

Al nàutic que van tombar
ni està, ni se l'espera
una trola ens van clavar
en dir-nos que "se renueva"

A Fitur tots els anys anem
i portem noves propostes
que ningú ni compra ni ven
i tenim un turisme de pobres.

Els de la "gamba" se'n van a Denia
i a Vinaròs el llagostí
i ací que tenim bona pesca
ni és haca ni rossí.

Ací la regidora de comerç
corre de nit i corre de dia
no para ni un sol moment
Elena xafa tota Gandia.

Ella d'alçada és menuda
però de ment és molt gran
va capejant el temporal
més que la mar estiga moguda
doncs porta un vaixell ben gran.

Prieto en la seva línia
no arma pols ni remolí
vol la pau i no la guerra
i per a tot gasta el mateix fil.

Tots els mercats de Gandia
tenen una única ama
Elena ordena  i mana
tu planta la paradeta, i calla.

El centre històric tenim desbaratat
el comerç una llobatera pareix
ni sa mare ja els reconeix
i fins i tot, els carrers s'han enfrontat.

Gandia sols està per recaptar
ni un sol lloc per aparcar
de tots els colors les voreres
i el contribuent a pagar
i més mal si renegues.

Corre pels carrers de nostra Ciutat
un tal Liduvino, que va motoritzat
a tota la població va denunciant
o es un esport nou, o no està bé del cap.

Negocis xinesos i internacionals
han conquerit la ciutat,
i està molt bé la diversitat
tots tenen dret, lloc i cabuda
però als autòctons hem de cuidar.

A qui a les dures sempre ha estat...
quan venen de cara l'hem d'ajudar!

L'autònom com el llaurador
mai ric de treballar es farà,
moltes hores i molta suor
i sempre la butxaca pelà.

Els tractors corrent pel mon van
a veure si d'una vegada
algú es digna a escoltar
i fer cas del crit de la terra
que quan vulguem... ja serà tard.

Les llegendes del passat
s'han convertit en realitats!!

Els "personatges" de vàlua
s'han volatilitzat en el passat
els valors han sofert devalua
sols ha quedat el fem cremat.

Abans els problemes s'aclarien
com a ésser humans, xerrant
ara tot son judicis i senyories
i ja ningú es xoca la mà.

La llegenda dels pirates
que tenen la llengua llarga
et xafen i suren dalt l'aigua
així actuen les rates.

Que som el bressol de la fideuà
és per tots ben sabut
i també és ben conegut
que llevat d'enguany
pocs anys més hem guanyat.

Per fi, la millor fideuà del mon
al Grau és on s'ha quedat
(d'on no se n'hauria d'anar)
i "El hogar del pescador"
ha sigut qui l'ha guanyat.

Poquet a poquet van canviant
algunes coses "elementals"
i em compte de tanta pa... ella,
el dia de la comunitat
fem reclam de nostre plat principal.

Que el dia 9 d'octubre
mocadorà i fideuà
totes dues són salubres
poden anar de la mà
i el concurs s'ha revaloritzat.

A les Escoles pies farem un punt i a part
de vegades semblen guerres les victòries
perquè el guanyador, o no sap guanyar
o li fallen molt les memòries

Que tots estem al mateix sac
encara que no ho sembla,
una cosa és fer que no ha passat
i l'altra és ser estratega.

La plaça no es toca, va bramant
i venent fum a qui li'l compre
que d'embolics és qui més sap
ahir, avui, demà i sempre.

El pirates i els xiringuitos
amos de la platja i del "mantecao"
sempre han tallat l'abadejo
amb la part grossa cap al meu "lao".

A l'estàtua de l'empedrat
continua passant cada dia
i pregunta la tia Maria:
Escolta rei, açò és fem o art?

Ningú ho acaba d'entendre
si és un espantaocells,
una nau extraterrestre,
un assecador de saragüells
o un aparell d'estendre.

Hi ha un projecte signat
per a lluir els tinglaos
més encara no ha arribat
molta  palla i pocs saraos.

El  Grau necessita gent
i una butxaca ben plena
un turisme més decent
que no done tanta faena.
Només en un talladet
passen la vespradeta.

Tots els colors del verd... obscur quasi negre
Flamencs fora de lloc
Mort al samaruc
Projecte de Rústiques
Ni una canya de riu
Marjal "destroyer"
Natura morta.